¡Lázaro, levántate y anda!

Confesse que el passat dimecres per la nit no tenia altra cosa que por i tristor; por perquè algú resultara ferit de gravetat, i tristor per veure com el meu poble es convertí en l’escenari d’una cosa tan desagradable.

Tots eixos sentiments, però, han desaparegut per deixar pas a un nou.S’ha parlat tant, s’han dit tantes coses que se’m fa complicadíssim escriure cada paraula perquè, al capdavall, qui no sent ràbia quan la imatge de tot un poble queda danyada? És com que entren a ta casa sense cap mena de respecte i vulguen fer allò que els done la gana perquè, per a la gent d’aquest poble, siguen abonats o no, la plaça de bous d’Algemesí és tot un símbol per tot el que representa. I si a més tenim en consideració que en aquell moment hi havia gent a la plaça gaudint de l’espectacle, l’enuig és major, i et passa per la ment que haguera pogut ocórrer si enlloc de tres persones de la manifestació antibecerrades arriben a pujar-ne més.

No podem parlar d’una manifestació pacífica quan hi ha insults, ni tampoc podem parlar d’una manifestació pacífica quan es llancen objectes a les persones que estan en eixe moment per les rodalies de la plaça. No podem parlar d’una manifestació pacífica quan es llancen fins i tot excrements, però per damunt de tot, no es pot intentar ser exemplar de cara a tothom quan u mateix no ho és. L’espiritualitat, ideals i creences personals és una cosa que tothom ha de respectar i, per això mateix, tots els anys, abans de la Setmana de Bous hi ha convocada una manifestació en contra de les becerrades a la qual assisteix tot aquell que desitge expressar el seu descontent.

Pretenien eixir del poble com a màrtirs, cosa que han aconseguit en certa mesura amb l’ajut dels mitjans de comunicació, però si pretenien acabar amb les becerrades han aconseguit tot el contrari. Amb el pas del temps, i tenint present la disminució considerable dels últims anys, les becerrades hagueren desaparegut per complet, es trobaven com un bou al que no calia ni apuntalar, i no s’han adonat que el que han aconseguit és tornar-lo a la vida, com aquell famós passatge de la Bíblia: ¡Lázaro, levántate y anda!

Cert que cal exigir responsabilitats de tota mena i ninguna persona violenta ha de quedar amb impunitat pels seus actes, com tampoc no es pot permetre una actuació policial d’acord amb les circumstàncies; tot això ha d’arribar i arribarà.

Amb la que està caient

Amb la que està caient sembla mentida que algú siga capaç de jugar amb els sentiments de les persones. Però passa, és un fet real que, per desgràcia, podem observar en abundància, sobretot entre la classe política, i més concretament entre els dirigents del Partit Popular. Però tant s’hi val, no els importa que els estudiants hagen de marxar per buscar-se la vida a un altre país, o que no puguen acabar els seus estudis. Tampoc importa si un pare és incapaç d’alimentar a una família, com tampoc importa que les persones dependents tinguen cada vegada menys ajuda. Ja fa temps que ho tinc molt clar, que no som persones per a ells, que som un producte i que, com a qualsevol producte, hi ha que traure-li un rendiment, i si pot ser el més alt possible.

Ahir poguérem comprovar una vegada més una mostra de eixe joc que suposa per a ells, eixe joc d’aprofitar-se de les persones, sí, amb la que està caient! Em ve al cap una expressió molt valenciana, el que va davant va davant, i ja ho sabeu, normalment són els diners. Doncs bé, les 1241 persones que hi havia convocades ahir per realitzar l’examen a la borsa de treball pagaren 9,50 € , i tot perquè 200 persones no pogueren accedir a realitzar l’examen. I és que una vegada més demostren que són els PPitjors gestors, uns gestors que no tenen en consideració que s’ha pagat un preu per un servei que, com molts ja han manifestat, manca de les qualitats exigides. Ara la gent haurà d’esperar, és com si no saberen què suposa fer un examen i tot el que comporta: les hores de dedicació, la situació personal de cadascú, haver de deixar el treball, buscar algú a qui deixar els xiquets. Tot ha quedat en l’aire perquè cal tornar a fer l’examen i tornen els nervis, tornen els maldecaps perquè, l’examen hauria d’haver-se celebrat sense cap problema, perquè s’ha pagat per un servei! Sembla mentida que treballant les hores que treballa el nostre alcalde –ja recordeu el programa d’Antena 3– i el que cobra a l’any (60.700 €), s’haja arribat a aquesta situació, i més sabent que ell mateix ha afirmat que el seu sou es deu a la seua gran gestió i dedicació. Ell no ha d’esperar a res, en canvi hi ha 1241persones que sí hauran d’esperar.

Els polítics irresponsables s’aprofiten d’una societat compassiva, i amb la que està caient la irresponsabilitat hauria de ser intolerable.

COM A NINOTS DE FALLA


//
Una vegada més queda demostrat que les coses fetes a presses i corregudes no surten com la gent espera i, per tant, provoquen un descontent generalitzat. L’alteració de l’ordre dels esdeveniments en el calendari faller de la nostra ciutat n’és un clar exemple, o millor dit, un exemple més, perquè les falles arrosseguen els darrers anys un cúmul de circumstàncies realment preocupants. Probablement un aficionat a la setmana taurina que busca en les falles una prolongació de la festa estarà en desacord amb mi, però dubte que un faller de soca-rel com jo tinga una opinió prou diferent.

U recorda fa mesos la proposta que va sorgir a escena: que el president de la Junta Local Fallera d’Algemesí siga triat pels fallers. En aquests temps la participació ciutadana en tots els àmbits és necessària per millorar la nostra societat, però en aquest cas, l’únic que aconseguiríem seria un ninot de falla, un més. Perquè és l’equip de govern qui pren les decisions i, al capdavall, això deixa a l’ombra a la Junta Local Fallera. No entenc per què són els polítics els que han de decidir allò que concerneix als fallers quan la immensa majoria d’ells desconeixen el món faller, quan eixa veu i eixe dret ha de ser completament dels fallers. Que siga triat un president no és la solució al problema, en canvi, el problema és que les polítiques adreçades al món faller en els darrers anys han sigut oportunistes, sense més intencions que buscar el vot i sense mirar cap al futur.

I és el futur el que importa, i és cap on hem de mirar. Seria descabellat pensar en una Junta Local Fallera que funcionara de forma independent a l’Ajuntament? Als nostres veïns d’Alzira, per exemple, crec no els va gens malament. Però per poder aconseguir-ho cal treballar de debò. A hores d’ara, què és la Junta Local Fallera? Crec que una dedicació i un esforç de tot un any mereix més que el simple record de concebre’ls com a un grup de persones que s’encarreguen de muntar taules i cadires, acompanyar a la cort d’honor i anar de casal en casal de festa. Els avanços passen per establir un reglament seriós, però sobretot pel compromís, i dic compromís perquè tothom coneix la facilitat amb que entren i surten els seus membres. A més a més, és primordial escoltar i aprendre de les veus de l’experiència, tenint en compte que aquesta no sols s’aconsegueix amb els anys, sinó també amb els fets. No podem tampoc oblidar que la Junta Local Fallera ha de ser també un referent cultural en tots els sentits, un mirall per a la resta de falles; en definitiva ha de funcionar com una autèntica falla, però no com una falla més, sinó com LA FALLA D’ALGEMESÍ.

I així estem els fallers, com a ninots de falla, i van col·locant-nos ara per ací, ara per allà, i quan encenem la metxa ens la volen apagar, i enlloc d’anar creant continuem alimentant-nos de les cendres. Sona profund, veritat? Doncs sonarà igual durant els pròxims anys si no ens fem escoltar. Crec hauríem de començar la mascletà.

9 d’octubre, dia del País Valencià


Aquest dimecres, els valencians i valencianes celebrarem el 9 d’octubre a cada racó de la nostra geografia. És un dia per commemorar allò que som, però també per deixar cap on volem anar. És una festa per i dels valencians, doncs aquell 9 d’octubre de 1238 és la data del nostre naixement com a poble diferenciat. Pocs pobles poden dir que tenen una data fundacional, tot un privilegi i un motiu d’orgull.

És el moment d’estar units, units per reivindicar els nostres drets front un Estat Espanyol que cada vegada s’empenyora més i més en dificultar el dret d’autogovern de la resta de pobles amb el seu centralisme polític, econòmic, social i cultural. La situació del nostre país no és gens favorable, i és per això que la nostra diada no pot quedar-se sols en un simple dia de festa; ha de ser a més un dia de reivindicació. Des de Madrid se’ns tracta com a un xiquet xicotet que ha d’obeir i callar sense poder reclamar absolutament res. Al País Valencià, el PP continua amb la seua ratxa d’episodis de corrupció, continua atacant la nostra cultura i intentant reduir la nostra llengua a reducte folklòric; en definitiva, continuem ofrenant noves glòries a Espanya.

Vull animar des d’aquestes línies a tots els joves algemesinencs i algemesinenques perquè acudisquen dimecres al matí  la nostra capital, a València, per participar en la processó cívica. Així mateix, també us anime a participar en la breu processó cívica que tindrà lloc el mateix dimecres a les 20.00h pels carrers de la nostra ciutat, i que finalitzarà amb l’entrega d’una corona de llorer al carrer del rei en Jaume.

Bona diada!

La seua desesperació és ja una victòria

U mateix es pot sorprendre de moltes coses al llarg d’un període de temps per qualsevol fet que resulte curiós. La proposició del PP a les Corts Valencianes pretenia que la Reial Acadèmia Espanyola reconega el valencià com a llengua no catalana, assegurant que és una evolució del llenguatge ibèric. Les respostes i les indignacions no es feren esperar, les xarxes socials esdevingueren escenari d’un teatre que combinava la sàtira amb el dramatisme, però jo pregunte, per què hom se sorprèn tant?

Si tornem la vista enrere tenim una llarga llista d’actuacions en contra de la nostra llengua, des de les més estranyes fins les més radicals. Avui dia la nostra llengua gaudeix d’una bona salut, no la que voldríem nosaltres, però hem d’estar satisfets pel que a poc a poc anem aconseguint, sense ser conformistes i mirant cap al futur sense oblidar el passat. Trenta anys enrere eren inimaginables totes aquestes coses que estem vivint, i no ho dic jo, ho diuen els més majors que han estat lluitant durant tots aquests anys perquè veuen que el seu treball ha donat els seus fruïts, una nova generació que arriba amb més il·lusió i força que mai. No podia deixar passar aquesta oportunitat, no sols per ser un filòleg en construcció, sinó perquè es tracta de la meua llengua, una llengua que, com diria el gran Jaume Cabré, no volem que haja d’estar lluitant amb l’aigua al coll per sobreviure, volem que visca amb pau amb igualtat de condicions amb les llengües que tenen un estat propi que les defensa, les protegeix, les alimenta, les enalteix i les prestigia. Volem una llengua que no haja de demanar ni permís ni perdó pel simple fet d’existir, no volem que la discuteixen les poques i tímides lleis que la protegeixen.

Per això, deixem que continuen relliscant tot sols, i tinguem present que les seues actuacions no tenen altra intenció que desviar la nostra atenció, fer-nos caure en una mena de trampa per mantenir-nos ocupats i no parlar sobre retalls, crisi o corrupció. Continuem amb el nostre camí, lluitem dia a dia pel que ens correspon, creem i construïm una societat amb més valencià. La seua desesperació és ja una victòria.

Escoltar i respondre al poble: qualitats d’un bon polític… i política



Lorena Calatayud en una de les seues intervencions. Fotografia d’Algemesí al Debat.

El debat del passat divendres 10 de maig resultà profitós perquè es veié perfectament com Més Algemesí, i en concret Lorena Calatayud, se centrà en el tema que ens convocava –la plaça i el Mercat- mentre que els dos partits principals es dedicaren al que millor saben fer: utilitzar qualsevol tema per parlar del que a ells els interessa, no del que se’l pregunta. Perquè el divendres no era un dia per assistir a un partit. Això és el que feren els dos principals partits: el seu particular partit de tenis, és a dir, el mateix que està passant a Madrid. Uns tiraven les culpes a altres; no aneu per bon camí, hem rebut una herència complicada, jo vaig fer açò en serveis socials i tu no… Estàvem allí per parlar de la Plaça del Mercat, per donar respostes clares als botiguers als quals se’ls va prometre un edifici, així com també als veïns de la zona i a la ciutadania. I això és el que Lorena va fer: posar les cartes damunt la taula escoltant el que es deia baix. Entenem que és un tema que pot donar per a més d’un debat, però un debat plantejat com pertoca: a partir d’un estudi realitzat amb cura i un seguit de propostes i alternatives. Això és el que la nostra portaveu no es cansà de demanar i això és el que el representant del govern municipal no es cansava d’eludir. Un debat que deu concloure amb una consulta popular, petició que va ser absolutament ignorada per qui pot convocar-la.

Nosaltres apostem per una nova forma de fer política, una política participativa que tinga en compte la voluntat de la gent del nostre poble, de la mateixa manera que ho està fent Més Algemesí. Hi hagué una pregunta que tant la majoria del públic va formular: està a favor el PP de fer un referèndum perquè el poble siga qui prenga una decisió? Paradoxalment el regidor de participació ciutadana no va apostar per la màxima forma de participació ciutadana. Això és el que nosaltres fem, posar temes com aquest damunt la taula i posant les nostres pàgines web al servei dels ciutadans; això és el que va fer Lorena allí, aportar idees i escoltar les dels altres.

És per no escoltar al poble que la política ha quedat completament desacreditada, i sols el poble recuperarà la confiança en la política quan aquesta es preocupe per les seues inquietuds i done resposta als seus problemes; això s’anomena governar.

Fem-nos escoltar



67518_503962509652409_2111542017_n

Salutacions amics i amigues. He començat una nova etapa de la meua vida acompanyat per un grup de joves que compartien amb mi una sèrie d’inquietuds i que estaven dispostos a iniciar un projecte per poder treballar pels joves de la nostra ciutat, un projecte diferent innovador, que trencara els esquemes de la política tradicional; en definitiva, volíem una nova forma de fer política. Aquests últims anys ha quedat demostrat que això és possible gràcies a Més Algemesí, i per això naix Més Veu Jove, perquè els joves necessiten altre tipus de política per ser escoltats al mateix temps que s’han de fer escoltar.

El passat 26 d’abril vam celebrar el nostre acte de presentació on vam exposar ja d’entrada dues iniciatives que hem presentat a l’Ajuntament d’Algemesí per a que siguen debatudes al plenari: el Programa Joventut Activa – orientat a la realització de pràctiques remunerades de qualitat–  i una proposta d’actuació sobre el Bosc de Ribera. No obstant això tot no acaba ací. Més Veu Jove continuem treballant pels joves d’Algemesí, però també volem treballar amb els joves d’Algemesí. No podem esperar a que algú faça quelcom per nosaltres, hem de ser els joves els que ens hem de fer escoltar, els que hem de vetllar pels nostres drets.

Vull animar-vos des d’aquestes línies a participar en aquest il·lusionant projecte, un projecte preparat per escoltar-vos però també per treballar amb vosaltres. Ja sabeu avui dia la importància que tenen les xarxes socials amb la seua capacitat inqüestionable d’implicar els joves, i per això nosaltres ja ens hem posat en marxa obrint els nostres canals de participació a la nostra pàgina web,  Facebook i Twitter. Aquest lloc pretén ser un canal més, un canal on publicaré totes les meues reflexions amb la freqüència que siga possible, però sobretot espere que siga un lloc on m’arriben les vostres opinions i reflexions.